tensió, emoció, i felicitat!

Emoció. Neguit. Dubte. Amb els pèls de punta i amb l'ai al cor.

El sol, enlluernant encara la plaça, i Els capgrossos de Mataró d'un 7è pis trontollant. Totes les mirades fixes en un sol punt; millor dit, en varis punts: els dosos i els tresos. Pobres, tremolen sens parar. L'acotxador i l'anxeneta no s'arronsen; malgrat tot segueixen pujant. Instants després, ambdós situats, el braç menut corona el cim. 4 de 9 amb folre carregat. La plaça, sencera, esclata amb forts aplaudiments, i fins alguna llàgrima s'escapa.

Encara a força altura, i el moviment no es detura. Tot, inestable. Hi posen pit i collons. I baixen. Tots. Un a un. Una a una. Totes les peces del trencaclosques dónen el màxim, treballen conjuntament. Sense caure. El descarreguen.

La plaça es desferma d'alegria. Els capgrossos no s'ho creuen.
Ho celebren.
Un moment tens.
I un moment feliç.

Una bona jornada castellera avui, durant la Diada de Tots Sants a Vilafranca del Penedès.

* A la imatge, el castell que han carregat (i si no recordo malament també descarregat) a la següent ronda els mateixos Capgrossos de Mataró. Es visualitza l'instant en què situen l'anxeneta perquè després del castell, coroni també l'agulla.

felicitat

Divendres passat la felicitat tenia una imatge, la Cris!
Irradiava felicitat per tots costats, i a més, la contagiava. Ella i en Marc van començar una nova etapa a les seves vides: un nou inici conjunt que espero que els perduri sempre com ho han viscut fins ara.

Els dies anteriors a la boda recordava moments que havia viscut amb ella! Una gran amiga que sempre reia... segur que trobaria un d'aquells videos grabat a les tantes de la matinada, on a mig fer un treball, la Cris no podia parar de riure!!!
O el dia que pràcticament xoca a les escales d'Eina amb en Jon Arbuckle, de qui precisament estàvem parlant (és que teníem un professor clavat, clavat a ell!)
Inoblidable també el viatge a Brussel·les, amb les floretes, les sabates de princesa i les mil aventures que hi vam viure!

De fet, la Cris sempre ha estat la imatge de la felicitat! Fins i tot quan estava estressada, quan no tenia temps d'acabar els treballs, quan ens inventàvem un gua (el troc) com a emblema del nostre grup en els treballs d'interdisciplinars... sempre reia! Feliç!

I ara, més que mai! Des d'aquí una gran abraçada a l'altra punta del món (ara deuen ser per Los Ángeles, de viatge...) convençuda que ens retrobarem i RIUREM a la tornada!

Saber fer riure!

"Veure treballar Lluís Jutglar, Peyu, és un gust."

Ho llegeixo a la versió en paper d'El 9 nou d'avui. Coincideixo.

M'agrada molt riure, m'agrada que em fassin riure. A la més mínima em poso a plorar (de riure, s'entén). Per això sóc una habitual del City Arms, on cada dimecres que no juga el Barça hi fan monòlegs (i en el cas que aquesta conjunció passi, els traslladen a dimarts!).

Saber fer riure no és fàcil. La majoria de monologuistes -en la meva opinió- van a buscar el riure fàcil a través d'algunes grolleries, alguns insults, alguns acudits suats o macabres, etc. No dic que no es rigui, al contrari. Jo mateixa el passat dimecres vaig riure molt. Però sense ser un humor intel·ligent, ni massa estudiat... simplement un monologuista que des de petit li ha agradat fer el pallasso, i espontàniament, a través d'imitacions o d'altres, fa riure la gent.

Dissabte va ésser un cas totalment diferent. En Peyu és un crac. Vaig riure pràcticament tota l'estona, eixugant-me els ulls plens de llàgrimes. Un monòleg perfectament estructurat amb un argument i un fil conductor estudiat del principi al final. Fugint dels monòlegs de tota la vida, i de fet, fent paròdia dels monologuistes actuals. Situacions quotidianes que un pot viure, situacions que fàcilment tots i totes patim en el nostre entorn.

En fi, que el recomano. No sé si torna a interpretar el monòleg "Jo tinc un amic que... ", produït per la companyia Corcia Teatre, però si més no se'l pot escoltar cada dia a Radio Flàixbac en el programa "El matí i la mare que el va parir!"

Ah, i el més curiós del cas (per mi), és que vaig sortir del Cirvianum amb més diners dels que hi havia entrat... Coses de l'espectacle!!

L'Art del "Tractament per la Naturalesa"

Estic bé. Estic relaxada. Estic a gust. Estic fantàstica, com nova!

Acabo de sortir d'una sessió d'una hora amb la fisio. Ho recomano. Ho admiro. Admiro la professió de fisioterapeuta.

Hi pensava mentre estava de bocaterrosa.
Els metges, per saber què et passa, com et trobes o quina dolència tens, ho fan a través de preguntes. Els respons i es basen en aquestes respostes -que sempre poden ser relatives- i al seu propi criteri per fer la diagnosi i el tractament. Per aquest motiu sempre és difícil diagnosticar alguna malaltia a un nadó: han d'interpretar els plors i/o reaccions.

La fisio és diferent. Evidenment que quan arribes et pregunta com estàs i com et notes l'esquena. Però a partir d'aquí és la seva pròpia exploració i el seu coneixement el que l'ajuda a enfrontar-se a les teves cervicals. Punts molestos que ni t'adonaves que et molestaven et fan fer un sobresalt estant a la pròpia camilla. El treball de zones concretes, el dolor que sents, i que es va alleugerint a mesura que la fisio posa èmfasi en un lloc concret. Punts que tu saps, i que la fisio, amb les seves mans, també va descobrint.

No és que hi sovintegi, però de tant en tant hi vaig. A més, el seu tracte, el de la meva fisio, és immillorable. Moltes amigues i amics també hi van. I també ho diuen. Així que em permetré el luxe de fer-los una mica de propaganda.

Si vols descobrir més sobre la fisioteràpia, ho pots fer sobre aquest enllaç, i si a més, ho vols posar en pràctica pots visitar-les a KINEVIC.

NA&AG!

Avui faig un apunt ràpid, però important, sobretot per qui va ésser un molt bon amic durant l'època que vam coincidir en el nostre dia a dia (i que per cert, dimarts va fer 25 anys!).

Avui, a partir de les 8 del vespre, al carrer Bisbe Morgades, cantonada amb el carrer Verdaguer, s'inaugura una botiga (?), o millor dit, un espai multifuncional entre l'arquitectura, l'immobiliària, les exposicions i el disseny.

New Arquitecture & Art Gallery

Jo hi aniré a treure el cap, a prendre-hi una copa de cava (si és això el que dónen, clar..) i a celebrar amb ells, la Cristina i en Gerard, la inauguració del seu negoci! Una inauguració que comença amb l'exposició de l'artista i escultor Bonaventura Ansón.

Des d'aquí, els desitjo moltíssima sort!